Si no hi hagués Papa ens l’hauríem d’inventar perquè algú ha de coordinar els cristians que hi ha en el món. En tot cas podem i hem de parlar de la manera de coordinar l’església en tot el món. Les esglésies ortodoxes tenen els seus patriarques (grans coordinadors) a Constantinopla (actual Istambul), Moscou i Jerusalem (Segurament me’n deixo algun). Em refereixo a les que no estan unides a Roma perquè les que ho estan ja accepten la primacia del Papa.
Al poc temps dels inicis de l’església es va veure la necessitat de tenir algun bisbe o Patriarca com a punt de referència per mantenir la unitat dels creients. Els primers foren, sens dubte els que hi havia a Jerusalem on Pau (Ac 9,26-28), Pere (Ac 11,1-18) i Felip el diaca (Ac 8,14-17) acudiren per informar de les seves activitats i el primer concili (o trobada de responsables) fou precisament a Jerusalem i no pas entorn de Pere sinó de Jaume, el germà del Senyor (Ac 15,13-21). Hi ha una antiquíssima tradició que garanteix amb molta probabilitat que Pere fou martiritzat a Roma i l’Església de Roma n’ha venerat les relíquies des de molt antic (relíquies que possiblement estan sota la cripta del Vaticà).
No cal que faci una lliçó d’història però fàcilment entendreu que quan Roma esdevenia la capital del imperi fins a la meitat del s.V el que va ésser bisbe de Roma era reconegut com a primat per totes les altres esglésies. I això ha continuat inclús després d’uns períodes breus de temps en que el Papa va establir-se a les ciutats franceses d’Avingnon, Bordeaux o a la italiana Pisa. Sempre ha tornat a ésser Roma el lloc on ha habitat el bisbe primat de tots els bisbes catòlics fins els nostres dies.
Ara que estem a pocs dies de la seva vinguda a Barcelona hem de deplorar molts que són més papistes que el Papa i el veneraran com si Jesús mateix estigués entre nosaltres amb mostres exagerades (algunes histèriques) i no és això, ja que Jesús es fa present en totes les eucaristies dels llocs més recòndits. I també hem de deplorar els que aprofitaran aquests dies per fer unes accions sorolloses en contra d’ell o de la seva visita, tot i respectar-los el dret a manifestar-se. Precisament per algunes accions violentes que s’han produït en altres llocs, amb intents d’assassinat inclosos, que els nostres governs extremaran la vigilància. No oblideu que també hi haurà enorme protecció per la presència del monarca espanyol i els prínceps a dins la basílica de la Sda. Família.
Jo no entraré en el ball de xifres de despeses perquè ja hi haurà que se’n cuidarà però, si hem de parlar de diners, també hi haurà molt turista que vindrà a causa d’aquest esdeveniment. El temple de la Sda. Família serà molt més visitat durant un temps. Aquestes també seran divises quantioses per Barcelona.
Personalment m’agradaria arribar a una situació com la que passa amb els nostres bisbes que hi pots estar molt d’acord o no gaire però no hem de posar cap guàrdia a la porta de l’església el dia que venen a visitar-nos. De moment estem lluny de rebre el Papa amb la discreció que ens agradaria. El fet que vingui envoltat de tants bisbes i cardenals dóna sentit d’unitat però també l’allunya del poble que restarà en els carrers dels voltants mirant pantalles gegants i es veurà satisfet si d’esquitllada pot dir que l’ha vist uns segons. Quedarà molt lluny de la gent.
Tot plegat recorda aquell episodi de d’uns grecs que “volien veure Jesús”. Introduïts prop d’ell per dos deixebles amb cognom grec (Felip i Andreu) Jesús els fa per resposta que ha arribat l’hora que el fill de l’home serà glorificat” (Jo 12, 20-24) que és com dir-los que ara tota persona valdrà més que tot i per tant que ells són ben rebuts, tot i no ésser jueus. Al costat de Jesús hi cabien tots: Jueus i grecs, pagans i pecadors, homes i dones (Ga 3, 28).
JOSEP ESCÓS I SARSANEDAS
Publicat per Josep Torras, dimarts, octubre 19, 2010
El servei del Papa que ens visitarà
(Diumenge, 27/06/2010)
El 7 de novembre d’aquest any el Papa Benet XVI vindrà a Barcelona per presidir la consagració del temple de la Sagrada Família. A mesura que ens acostem a aquell dia, prenem major consciència de la importància d’aquesta visita. I això per dues raons. La primera i la més important, pel relleu religiós, social i mediàtic del Sant Pare i, la segona, pel relleu singularíssim de l’església que el Papa consagrarà.
Celebrant la festa de Sant Pere i Sant Pau és molt convenient presentar la missió que el Papa realitza al servei de l’Església estesa d’Orient a Occident, com a successor de Pere.
L’apòstol Pere fou un dels primers cridats per Jesús i sempre ocupa un lloc preeminent en els evangelis. Ell encapçala les llistes dels Apòstols; quan Jesús és a Cafarnaüm, s’hostatja ordinàriament a casa seva; en els moments més solemnes respon en nom de tots; el missatge que els àngels de la resurrecció de Jesús confien a les dones fa una referència especial a Pere. No hi ha dubte que aquesta primacia posa en relleu la missió especial que el Senyor li confià a ell i als seus successors.
Pere ens diu clarament qui és Jesús: “Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu.” Jesús ens manifesta qui és Pere i la funció que Pere i els seus successors tindran en l’Església: “Tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. […] Tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel.”
El ministeri de Pere prové de la voluntat de Jesús, que va voler que el primer papa i els seus successors fossin instruments a través dels quals l’Esperit Sant construeix i manté la unitat de l’Església. Es tracta d’una unitat interna que consisteix en una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Senyor, i també de la unitat externa, que significa la unió de cada Església particular amb el bisbe que la presideix, i de l’Església universal amb el Papa.
Crist va constituir els Dotze a manera de col•legi o grup permanent. Al seu davant va posar-hi Simó Pere, al qual confià la funció de ser fonament visible de la unitat de l’Església; li’n lliurà les claus i l’instituí pastor de tot el ramat. Així com per disposició del Senyor sant Pere i els altres apòstols formen un sol col•legi apostòlic, de semblant manera el romà Pontífex, successor de Pere, i els bisbes, successors dels Apòstols, es troben units ells amb ells. D’aquesta manera el col·legi expressa la varietat i la universalitat del poble de Déu i alhora la unitat del ramat de Crist.
El Papa, com Pere, confirma els seus germans en la fe. El ministeri petrí ha fet efectiu sempre durant tota la seva existència la promesa de Jesús. Viure en comunió de fe i d’amor amb el successor de Pere enriqueix l’experiència creient dels cristians i estreny els llaços entre ells com a membres vius de l’Església. A la vegada, engendra uns sentiments d’amor i de veneració que enriqueixen l’eclesialitat personal i comunitària.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
