PARAULES DEL NOSTRE CARDENAL
La crida a la penitència i l’anunci del perdó dels pecats és un dels grans temes de la predicació de Jesús i dels apòstols. Això ja fou preparat per Joan Baptista, que predicava un baptisme com a signe de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Jesús reiterà la seva missió d’anunciar a totes les nacions “la conversió a Déu pel perdó dels pecats”.
Això no es pot oblidar, perquè fóra trair l’Evangeli. És Déu mateix qui, en Jesucrist, ha situat el moment del perdó en la vida de totes les persones. Joan Pau II recordava que “en el sagrament de la reconciliació cada home pot experimentar d’una manera singular la misericòrdia, és a dir, l’amor que és més fort que el pecat”. És ben significatiu que, per a la seva beatificació, Benet XVI hagi escollit precisament el segon diumenge de Pasqua, festa que Joan Pau II va voler que fos també designat com a “diumenge de la Divina Misericòrdia”, un atribut de Déu al qual ell era especialment sensible, com ho demostra la seva encíclica titulada Déu, ric en misericòrdia.
Crist ha instituït el sagrament de la penitència per a tots els membres pecadors de la seva Església, sobretot per als qui, després del baptisme han caigut en pecat greu i així han perdut la gràcia baptismal i han ferit la comunió eclesial. Els pares de l’Església presenten aquest sagrament del perdó com “la segona taula de salvació després del naufragi que és la pèrdua de la gràcia”.
El Catecisme de l’Església Catòlica afirma que “la confessió dels pecats, fins i tot des d’un punt de vista simplement humà, ens allibera i facilita la nostra reconciliació amb els altres”. Per la confessió, “l’Església mira cara a cara els pecats de què s’ha fet culpable, n’accepta la responsabilitat i així s’obre novament a Déu i a la comunió de l’Església”.
Benet XVI ha centrat el seu missatge per a la Quaresma d’aquest any en la relació entre aquest temps litúrgic i el sagrament del baptisme i ens recorda que aquest temps és una invitació per dur a terme una conversió profunda de la nostra vida, a deixar-nos transformar per l’acció de l’Esperit Sant, com Sant Pau al camí de Damasc, obrint-nos a la caritat de Crist. “El període quaresmal –ens diu Benet XVI- és el moment favorable per reconèixer la nostra debilitat; acollir, amb una revisió de vida sincera, la gràcia renovadora del sagrament de la penitència i caminar amb decisió cap a Crist”.
Em sembla molt significativa –especialment per a aquesta última etapa de la Quaresma- aquesta invitació a obrir-nos al perdó de Crist i a renovar-nos interiorment. Per això, invito els cristians, en aquests dies quaresmals i de preparació immediata per a la celebració de la Pasqua, a rebre aquest sagrament del perdó de Déu per la confessió dels propis pecats.
Durant el temps quaresmal hem d’acollir la gràcia que Déu dóna en el moment del baptisme i que s’ofereix en el sagrament del perdó, com a “segona taula de salvació”. Això ajudarà la conversió per tal de seguir Crist d’una manera cada vegada més generosa i autèntica i així ser dignes d’obtenir la vida eterna.
† Lluís Martínez Sistach
Cardenal arquebisbe de Barcelona
(Diumenge, 10/04/2011)
Visquem el sagrament del perdó
El profeta Jeremies afirma: "Així parla el Senyor: El meu poble ha comès un doble mal: m'ha abandonat a mi, font d'aigua viva, i s'ha excavat cisternes esquerdades que no retenen l'aigua" (Jr 2, 13). La paradoxa és evident: la humanitat abandona Déu, malgrat que sigui Ell la font d'aigua viva! L'home cerca inútilment lluny de Déu alguna cosa que doni pau i goig al seu esperit assedegat.
Som conscients del nostre pecat i cerquem el perdó. El cristià necessita el sagrament del perdó perquè és pecador. Sant Ambròs diu que l'Església "posseeix l'aigua i les llàgrimes, és a dir, l'aigua del baptisme i les llàgrimes de la penitència". La victòria sobre el pecat que Crist ens ha donat, l'Església la manifesta, en primer lloc, per mitjà del sagrament del baptisme i, després, pel sagrament de la penitència.
El ministre del sagrament del perdó personifica el mateix Jesucrist. El bisbe sant Pacià, en el segle IV, donava aquesta raó: "Tu dius que només Déu pot perdonar. Sí, només Déu. Però el que fa per mitjà dels sacerdots, ho fa Ell pel seu poder."
Demanar perdó dels pecats de forma sacramental, adreçant-se als sacerdots que -sense cap mèrit seu- perdonen els pecats en nom i pel poder de Crist, el Bon Pastor. Ell va deixar als seus apòstols el mandat de perdonar els pecats ja des del Cenacle: "Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó" (Jo 20, 22-23). Aquesta és una bona notícia. L'home no pot curar-se a si mateix de la malaltia del pecat, però si s'obre a Déu i li demana perdó té garantida l'oferta del perdó per part de Déu en Jesucrist i a través de l'Església.
Confessar-se és creure en la misericòrdia de Déu. És confessar la fe. Celebrar aquest sagrament és sempre creure i proclamar que el pecat i la mort han estat vençuts pel sacrifici redemptor de Jesucrist crucificat i ressuscitat, i per la seva victòria sobre el Maligne. "Creure en el Fill crucificat -deia el Beat Joan Pau II- significa ‘veure al Pare'. Vol dir creure que l'amor és present en el món i que aquest amor és més fort que tota mena de mal, en què l'home, la humanitat, el món estan ficats. Creure en aquest amor vol dir creure en la misericòrdia. En efecte, és aquesta la dimensió indispensable de l'amor, és com el seu segon nom i alhora la manera específica de la seva revelació i actuació respecte a la realitat del mal present en el món, que afecta l'home i l'assetja, que s'insinua així mateix en seu cor i el pot fer ‘morir a l'infern'" (Dives in misericordia, 7).
Confessar-se és creure que podem canviar i que Crist ens ajuda a canviar. Ens va bé viure la fe com un camí de seguiment de Jesucrist, en el qual caiem i ens aixequem, però que l'important és seguir, romandre, arribar, viure amb Ell. No és tan important no caure mai, sinó aixecar-se humilment si hem caigut i tornar a començar de bell nou. I per la misericòrdia que vessa en nosaltres el sagrament del perdó, ho podrem. Sí, nosaltres tot ho podem, amb la gràcia de Crist.
Confessar-se és reconèixer la pròpia vida mal feta, i voler esmenar-se. Si un es compara amb l'amor de Crist, amb la vida santa de la Verge Maria i la bondat dels sants, segur que trobarà que no és perfecte i que li cal millorar. Ningú amb prou seny no pot dir mai, "jo no tinc cap pecat" o "jo no faig res de dolent"... Per més que les circumstàncies i la cultura ambiental ens condicionen parcialment, tots podem reconèixer que ens cal una conversió, i que ha de ser concreta. Per Crist, podem canviar i millorar, podem refer el camí mal fet.
Confessar-se és refer la comunió amb l'Església. Reconciliar-se amb Déu, sí, però també amb l'Església, amb els germans, als quals hem fet mal amb les nostres deficiències i pecats. Necessitem la paraula càlida, amorosa, paternal del sacerdot que ens digui "Jo et perdono", per saber que no és una invenció meva, sinó una gràcia eclesial la que m'arriba amb tota certesa i em renova. El confessor m'escoltarà, m'aconsellarà, m'ajudarà... però sobretot, ell en nom de Crist, em farà arribar la gràcia del perdó que ens restaura. No tinguem por, ni vergonya, ni mandra, ni justificacions receloses... Crist perdona a través dels sacerdots. Valorem-ho i aprofitem-ho.
CELEBRACIÓ DEL PERDÓ A LA NOSTRA PARRÒQUIA
La parròquia prepara dues celebracions comunitàries: la d’Advent i la de Quaresma.
Per a la celebració individual, acudir durant la mitja hora abans de les misses o concertant hora amb el mossèn.
