Sagrament de la Unció dels malalts
"Sagrament
per a viure cristianament
la malaltia"
JESÚS ES A PROP DELS MALATS
Jesús té una manera de fer:
•Acull amb amor els marginats (Mc 1, 40-42)
• És a prop dels febles i els defensa (Jo 8, 1-11)
•Està atent a les necessitats dels altres (Mc 6, 32-42)
•Escolta i acompanya el pare que li prega per la filla malalta (Mc 5, 21-24)
•Es commou davant la vídua que ha perdut el seu fill únic (Lc 7, 11-16)
•Plora davant la mort del seu amic Llàtzer (Jo 11, 1-36)
Jesús té una manera de fer:
"Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré" (Mt 11, 28)
"Jo he vingut perquè tinguin vida, i la tinguin en abundància" (Jo 10, 10)
"Tot allò que fèiu a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèiau a mi" (Mt 25, 40)
"Aixeca't, pren la llitera i camina" (Mc 2, 9)
LA UNCIÓ DELS MALALTS ÉS:
• Un sagrament pel qual el sacerdot i la Comunitat cristiana preguen pel malalt, ungint-lo amb l'oli sagrat.
•Un Sagrament per a ajudar els malalts a viure cristianament llur malaltia, ancianitat o minusvalidesa.
•Una pregària que anima a creure que la vida val la pena de ser viscuda.
•Una acció de Crist i de l'Església pel ministeri del sacerdot.
•Tot unint-se a Crist en el seu dolor, el malalt participa de la seva gloriosa RESURRECCIÓ.
NO ÉS:
•Un sagrament per a l'últim moment de la vida (Moribunds).
•Menys encara per a quan la persona ja ha mort (Per aquests moments l'Església té altres accions pròpies).
•Un ritus màgic per a recobrar la salut.
•Un anunci de la mort quan la medicina ja no té res a fer.
QUI L'HA DE REBRE I QUAN?
•Els malalts greus.
•Els qui han de sotmetre's a una greu operació.
•Els ancians que presenten greus limitacions físiques o bé les d'una vellesa patològica o precoç.
•Els malalts greus i dels quals hom pot suposar que, si poguessin, demanarien el sagrament.
•Els nens greument malats si comprenen el significat d'aquest sagrament.
QUINS EFECTES PRODUEIX
La unció del malalts dóna al malalt una Gràcia especial de l'Esperit Sant amb la qual:
•És ajudat en al seva salut.
•És conforta per la confiança en Déu.
•És enfortit contra les temptacions del mal i l'angoixa de la mort, per tal de poder suportar amb fortalesa els seus mals i lluitar amb ells.
•Aconsegueix la salut del cos quan convé per a la seva salvació.
•Confereix el perdó del pecats.
Celebració comunitària de la Unció del malalts:
A la nostra parròquia
A la nostra parròquia
Les malalties i els dolors han estat sempre considerats com una de les majors dificultats que angoixen la consciència de les persones. Els qui tenen fe cristiana es senten ajudats per la llum de la fe, gràcies a la qual perceben la grandesa del misteri del sofriment i suporten els mateixos dolors amb major fortalesa. En efecte: els cristians no només coneixen, per les pròpies paraules de Crist, el significat i el valor de la malaltia de cara a la salvació del món, sinó que se senten estimats pel mateix Crist que en la seva vida tantes vegades va visitar i va curar els malalts.
Quan la persona humana es troba en situació de greu malaltia o d’avançada ancianitat, l’Església ofereix el sagrament de la unció dels malalts que confereix una especial gràcia de Déu, perquè la persona no se senti enfonsada o massa dèbil per superar la dura prova del sofriment i la malaltia. Jesucrist mateix amb la seva gràcia i la seva força surt a camí del germà ancià o malalt per sostenir-lo en la fe i donar-li ànim i coratge espiritual, a través del sagrament de la santa unció.
La celebració del sagrament consisteix primordialment en lo següent: prèvia la imposició de mans per part del prevere, per demanar la vinguda de l’Esperit Sant, se proclama l’oració de la fe i s’ungeix el malalt amb l’oli santificat per la benedicció de Déu, benedicció que realitza el bisbe en la missa crismal de la Setmana santa.
El sagrament atorga al malalt la gràcia de l’Esperit sant, amb la qual la persona és ajudada en la seva salut, confortada per la confiança en Déu i enrobustida contra les temptacions i l’angoixa de la mort, de tal manera que pugui suportar els seus mals amb fortalesa i pugui lluitar contra ells, i inclús aconseguir la salut si convé per a la seva salvació espiritual. És molt bo rebre abans de la unció el sagrament de la penitència, perquè el malalt o ancià pugui acollir la gràcia de la unció amb un cor purificat per la confessió dels pecats i l’absolució sagramental.
La parròquia os ofereix la possibilitat de rebre aquest sagrament de la Unció en l’Eucaristia que es celebrarà, el VI diumenge de Pasqua, 13 de maig, Pasqua del Malalt, a les 12 h. Esteu convidats a rebre el sagrament de la unció els ancians a partir de 75 anys, o aquells que considereu que teniu una situació de greu malaltia, de l’edat que sigui. Si voleu rebre la santa Unció a casa vostra, poseu-vos en contacte amb el rector Mn. Albert, a través del telèfon 93 469 15 59, o per correu electrònic: pqsantjoan@yahoo.es i així podrem passar pels domicilis a administrar aquests sagraments de la reconciliació i la santa unció.
Els Malalts a la nostra Parròquia:
Atenció als malalts
Els Malalts a la nostra Parròquia:
Són moltes les persones que de manera permanent o transitòria es veuen privades de sortir de les seves llars, ja sigui per malaltia o per ancianitat.
Aquestes persones esdevenen membres especialment estimats de la comunitat cristiana, la qual també els vol acompanyar.
Visita i distribució de l’Eucaristia
Es distribuirà l’Eucaristia o seran visitats mensualment, o sempre que sigui necessari en casos transitoris.
Unció dels malalts
Unció dels malalts
És el sagrament pel qual l’Església ungeix i prega per la salut del malalt o del qui te un situació de feblesa o de risc. És una pregària per la salut i no s’ha de confondre amb la unció feta “in extremis” davant la mort imminent.
És un sagrament que es pot rebre diverses vegades en la vida d’una persona. Tota persona en situació de malaltia pot demanar aquest sagrament en el moment en que ho cregui oportú.
Darrers sagraments (Unció i Viàtic)
Darrers sagraments (Unció i Viàtic)
Davant la mort imminent d’una persona és bo de comunicar-ho a la parròquia en vistes a administrar la santa unció i, segons la situació ho permeti, l’Eucaristia. És una acció enfortidora i que cerca confortar; per això és bo desfer el “tabú” que molts cops envolta la recepció d’aquest sagrament.
Si la comunitat cristiana ha acompanyat els moments importants de la vida de la persona, també és bo que l’acompanyi en el darrer moment.
Ja sigui en ordre a rebre l’Eucaristia, o a ser visitades o ateses, si es desitja aquest servei podeu notificar-ho al Rector o al despatx parroquial (divendres no festius de 19 a 20’30 H).
MISSATGE PER LA JORNADA MUNDIAL DEL MALATS 2012
Ja sigui en ordre a rebre l’Eucaristia, o a ser visitades o ateses, si es desitja aquest servei podeu notificar-ho al Rector o al despatx parroquial (divendres no festius de 19 a 20’30 H).
MISSATGE PER LA JORNADA MUNDIAL DEL MALATS 2012
"Vull reiterar la meva proximitat espiritual a tots els malalts (...), expressant a cada un la sol·licitud i l'afecte de tota l'Església. Acollint amb generositat i amor cada vida humana, sobretot la dels febles i els malalts, el cristià expressa un aspecte essencial del seu testimoniatge evangèlic seguint l'exemple de Crist, que es va inclinar sobre els patiments materials i espirituals de l'home per sanar-los".
"Aquest any (...) voldria posar l'accent en els 'sagraments de curació ', és a dir, en el sagrament de la penitència i la reconciliació, i en el de la unció dels malalts, que culminen de manera natural en la comunió eucarística".
"La trobada de Jesús amb els deu leprosos, descrit en l'Evangeli de sant Lluc, (...) ajuda a prendre consciència de la importància de la fe per als qui, aclaparats pel patiment i la malaltia, s'acosten al Senyor. En la trobada amb Ell poden experimentar realment que qui creu no està mai sol. En efecte, Déu, per mitjà del seu Fill, no ens abandona a les nostres angoixes i sofriments, sinó que està al costat de nosaltres, ens ajuda a portar i desitja guarir el nostre cor".
"La fe de l'únic leprós que (...) torna de seguida al costat de Jesús, per manifestar el seu reconeixement, deixa entreveure que la salut recuperada és signe d'alguna cosa més preciosa que la simple curació física, és signe de la salvació que Déu ens dóna a través de Crist, i que s'expressa amb les paraules de Jesús: 'La teva fe t'ha salvat ". Qui invoca el Senyor enmig del sofriment i la malaltia, pot estar segur que el seu amor no l'abandona mai, i que l'amor de l'Església, que continua en el temps la seva obra de salvació, mai li faltarà. La curació física, expressió de la salvació més profunda, revela així la importància que l'home, en la seva integritat d'ànima i cos, té per al Senyor. (...) El binomi entre salut física i renovació de l'ànima lacerada ens ajuda, doncs, a comprendre millor els 'Sagraments de curació'.
"El sagrament de la penitència (...) ens restitueix a la gràcia de Déu i ens uneix a Ell amb profunda amistat. (...) Déu, 'ric en misericòrdia ', com el pare de la paràbola evangèlica, no tanca el cor a cap dels seus fills, sinó que els espera, els busca. (...) El moment del sofriment, en el qual podria sorgir la temptació d'abandonar al desànim i a la desesperació, pot transformar-se en temps de gràcia per reflexionar i, com el fill pròdig de la paràbola, reflexionar sobre la pròpia vida, reconeixent els errors, sentir la nostàlgia de l'abraçada del Pare i recórrer el camí de tornada a casa. Ell, amb el seu gran amor vetlla sempre i en qualsevol circumstància sobre la nostra existència i ens espera, per oferir a cada fill que torna a Ell, el do de la plena reconciliació i de l'alegria".
"De la lectura de l'Evangeli emergeix, clarament, que Jesús ha mostrat sempre una especial predilecció pels malalts. Ell no només ha enviat als seus deixebles a curar les ferides, sinó que també ha instituït un sagrament específic: la unció dels malalts. (...) Amb ella, acompanyada amb la pregària dels preveres, tota l'Església encomana els malalts al Senyor perquè alleugi les seves penes i els salvi". (...)
"Aquest sagrament mereix avui una consideració més gran, tant en la reflexió teològica com en l'acció pastoral amb els malalts. Valorant els continguts de la pregària litúrgica que s'adapten a les diverses situacions humanes unides a la malaltia, i no només quan s'ha arribat al final de la vida, la unció dels malalts no ha de ser considerada com "un sagrament menor 'respecte als altres. L'atenció i la cura pastoral envers els malalts és, d'una banda, senyal de la tendresa de Déu amb els que pateixen, i d'altra banda, beneficia espiritualment als sacerdots i a tota la comunitat cristiana, ja que tot el que es fa amb el més petit, es fa amb el mateix Jesús ".
(...) "Els 'sagraments de la curació' (...) són mitjans preciosos de la gràcia de Déu, que ajuden el malalt a conformar-se, cada vegada amb més plenitud, amb el misteri de la mort i resurrecció de Crist. Al costat d'aquests dos sagraments, voldria també subratllar la importància de l'Eucaristia. Quan es rep en el moment de la malaltia, contribueix de manera singular a realitzar aquesta transformació, associant a qui es nodreix amb el Cos i la Sang de Jesús a l'oferiment que Ell ha fet de si mateix al Pare per a la salvació de tots. La comunitat eclesial, i en particular la comunitat parroquial, ha d'assegurar la possibilitat d'acostar amb freqüència a la comunió sacramental a qui, per motius de salut o d'edat, no poden anar als llocs de culte. (...) L'Eucaristia, sobretot com a viàtic, és -segons la definició de sant Ignasi d'Antioquia- 'fàrmac d'immortalitat, antídot contra la mort', sagrament del pas de la mort a la vida, d'aquest món al Pare ". (...)
"El tema d'aquest missatge per a la XXa Jornada Mundial del Malalt, 'Aixeca't i vés-te'n: la teva fe t'ha salvat', es refereix també al proper Any de la fe, que començarà l'11 d'octubre de 2012. (...) Desitjo animar els malalts i els que pateixen a trobar sempre en la fe una àncora segura, alimentada per l'escolta de la paraula de Déu, la pregària personal i els sagraments, alhora que convido als pastors a estar més disponibles a celebrar per als malalts ". (...) Que els sacerdots es mostrin plens d'alegria, atents amb els més febles, els senzills, els pecadors, manifestant la infinita misericòrdia de Déu amb les confortables paraules de l'esperança ".
"A tots els que treballen en el món de la salut, i a les famílies que en els seus propis membres veuen la cara del Senyor Jesús que pateix, renovo el meu agraïment i el de l'Església ".
"Maria, Mare de Misericòrdia i Salut dels Malalts, (...) acompanya i sostinguis la fe i l'esperança de cada persona malalta que pateix en el camí de curació de les ferides del cos i de l'esperit. (...) Us asseguro el meu record en la pregària, mentre imparteixo a cadascun una especial benedicció apostòlica".
Benedictus pp XVI
