Biografia del primer Papa jesuïta i
argentí
Jorge Mario Bergoglio, cardenal de Buenos Aires ha
estat escollit el 266è successor de Sant Pere.
Cardenal
Jorge Mario Bergoglio, SJ, arquebisbe de Buenos Aires (Argentina), Ordinari per
als fidels de ritu oriental residents a Argentina sense ordinaris del seu propi
ritu, va néixer a Buenos Aires el 17 desembre 1936. Va estudiar i es va graduar
com a enginyer químic, però va triar el sacerdoci i va entrar al seminari de
Vila Devot. L'11 de març 1958 es va unir al noviciat de la Companyia de Jesús,
va estudiar humanitats a Xile i el 1963 va tornar a Buenos Aires. És llicenciat
en filosofia per la Facultat de Filosofia.
Entre
1964 i 1965 va ser professor de literatura i psicologia al Col·legi de la
Immaculada Concepció de Santa Fe i el 1966 al col·legi del Salvador de Buenos
Aires.
De
1967-1970 va estudiar teologia a la Facultat de Teologia del Col·legi Màxim
"Sant Josep" de Sant Miquel, on es va graduar.
El
13 de desembre de 1969 va ser ordenat sacerdot.
En
1970-71 va realitzar la tercera provació a Alcalá de Henares (Espanya i el 22
d'abril 1973 va fer la seva professió perpètua.
Va
ser mestre de novicis a Villa Barilari, de Sant Miquel (1972-1973), professor
de la Facultat de Teologia, Consultor de la Província i Rector del Col·legi
màxim. El 31 de juliol 1973 va ser nomenat Provincial d'Argentina, càrrec que
va exercir durant sis anys.
Entre
1980 i 1986 va ser rector del Col·legi Màxim, i de la Facultat de Filosofia i
Teologia de la mateixa institució i rector de Sant Josep Patriarca, a la
diòcesi de Sant Miquel.
Al
març de 1986 va viatjar a Alemanya per completar la seva tesi doctoral, després
els superiors el van destinar al Col·legi del Salvador, des d'on va passar a
l'església de la Companyia a la ciutat de Còrdova com a director espiritual i
confessor.
El
20 de maig de 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar
de Buenos Aires. El 27 de juny del mateix any va rebre l'ordenació episcopal a
la catedral de Buenos Aires pel cardenal Antonio Quarracino, el Nunci
Apostòlic, Mons Ubaldo Calabresi i el bisbe de Mercedes-Luján, monsenyor Emilio
Ogñénovich.
El
3 de juny de 1997 va ser nomenat Arquebisbe Coadjutor de Buenos Aires, i el 28
de febrer 1998 arquebisbe de Buenos Aires com a successor, a la mort del
cardenal Quarracino.
És
autor dels llibres: "Meditacions per Religiosos" de 1982,
"Reflexions sobre la vida apostòlica" el 1986 i "Reflexions
d'esperança", de 1992.
És
l'ordinari per als fidels de ritu oriental residents a Argentina que no tenen
un ordinari del seu ritu. Gran Canceller de la Universitat Catòlica Argentina.
Des
de novembre de 2005 fins novembre de 2011 va ser president de la Conferència Episcopal Argentina.
Va
ser Relator General Adjunt a la 10a Assemblea General Ordinària del Sínode dels
Bisbes (octubre de 2001).
Des
de novembre de 2005 fins novembre de 2011 va ser president de la Conferència Episcopal Argentina.
Va
ser creat cardenal per Joan Pau II en el consistori del 21 de febrer de 2001, i
va rebre el títol de Sant Robert Belarmino.
A la cúria romana, és membre d'aquestes congregacions: per al Culte Diví
i la Disciplina dels Sagraments, per al Clergat, per als Instituts de Vida
Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica; del Pontifici Consell per a la
Família, i de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.
