1.- ENS VOLEM CASAR...!

L’ENAMORAMENT

         A l’origen de tota parella hi ha un fet culminant que ha fet canviar tota la vostra vida: us heu enamorat. Ha estat la trobada amb la persona que sense que sapigueu ben bé perquè, us ha fet veure les coses amb uns ulls nous que us omplen de felicitat només de pensar-hi.

UNA NOVA HISTÒRIA

         Llavors teniu la sensació de que heu estat fets l’un per l’altre i neix en vosaltres el desig de compartir-ho tot amb aquesta persona que us ha seduït. Comença per vosaltres una nova història, inèdita, però que albireu plena de projectes i d’il·lusions.

L’AMOR

         Però l’enamorament no es sinó el primer pas, importantíssim, però no definitiu. Ara cal transformar-lo en amor que es allò que queda quan ja no son els ulls, ni els llavis, ni la carícia, ni el cos que trasbalsen, sió el cor. No es la visió idealitzada de l’altre, com en el cas de l’enamorament, sinó l’entrega total d’un jo, sortint del seu tancament i de les seves pors es llança a estimar un tu.

L’AVENTURA

         Perquè totes les persones tenim les nostres qualitats però també els nostres defectes. I es aleshores quan l’altre ens apareix insuficient i limitat. No ho te tot, com potser esperàvem. I arriba l’hora del desencís. Es aleshores quan hem d’acceptar de compartir la vida amb una persona real per a ajudar-nos mútuament a créixer junts i a ser més feliços.

ESTABILITAT

         Ja sabeu que no està de moda. Si canviem de vestit gairebé cada temporada, o de tant en tant de cotxe o de mòbil o de pis, i si canviem de tantes altres coses ben costoses per cer... perquè no canviar de parella? Les revistes del cor que fullegem ens hi estimulen. Però l’amor fidel o es per sempre o no és amor. Perquè un amor temporal o de només quan les coses van bé, no val la pena. Es pur egoisme.

EL DIÀLEG

         El temps de prometatge ha de servir per anar fent el pas de l’enamorament a l’estimació sencera, acceptant l’altre tal com és per ell mateix. Cal dialogar sincerament per anar-se coneixent i harmonitzant. Cadascú ha viscut ambients familiars i potser culturals diversos, que generen costums diferents i tal vegada escala de valors desiguals. Hem d’estar segurs que sense renunciar a la pròpia identitat i visió de la vida, serem capaços de mirar junts en la mateixa direcció.

LA FE

         Sense oblidar el paper que volem que hi jugui la fe, en el nostre matrimoni. No ens casem per l’església, per acontentar els pares, per costum familiar, o perquè així les fotos queden més bé i tota la festa és més complerta. El model de l’amor de Déu es el matrimoni cristià. Ni Sant Francesc d’Assis, ni la Beata Mare Teresa de Calcuta. Per això el matrimoni cristià apunta tant alt perquè creu en l’Amor de Déu a l’home que és etern o en l’amor de Jesucrist a la seva església que es lliura als seus braços fins a la mort.

SANT PARE BENET XVI, ALS JOVES. MADRID 2011

Vale la pena acoger en nuestro interior la llamada de Cristo y seguir con valentía y generosidad el camino que él nos proponga…

…Por eso, reconocer la belleza y bondad del matrimonio, significa ser conscientes de que solo un ámbito de fidelidad e indisolubilidad, así como de apertura al don divino de la vida, es el adecuado a la grandeza y dignidad del amor matrimonial….

…Queridos jóvenes, para descubrir y seguir fielmente la forma de vida a la que el Señor os llame a cada uno, es indispensable permanecer en su amor como amigos. Y, ¿cómo se mantiene la amistad si no es con el trato frecuente, la conversación, el estar juntos y el compartir ilusiones o pesares? Santa Teresa de Jesús decía que la oración es «tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos nos ama» (cf. Libro de la vida, 8). (No pronunciadas por la lluvia).